Herència de les mares

Tradició: Dit de tot allò, maneres de fer, costums, creences…que passa de pares a fills.

Avui us vull parlar d’un llibre. Un llibre que vec a la cuina de la meva mare des que tinc ús de raó.

Braços de gitano, lioneses, cassoletes de peix, conills al forn, olors envaïen casa meva, i sempre amb un objecte comú, un llibre, el “Sabores“, ple de consells i receptes clàssiques de les que es menjen diariament a la majoria de llars, les que cuinaven i cuinen les àvies. No cal ni dir, que dirigit a les dones, sempre parlant en femaní, per a les que es cuidaven i alimentaven de les famílies.

I és que la meva mare va rebre un “Sabores”, com sempre n’hem dit, de la seva mare, ella també en tenia un que li havia donat la besàvia.

La meva mare segueix usant el seu, però la meva àvia no cuina gaire ja, així que hem va regalar el seu, jo el cuiadré com la joia única que és.

Ja no sé si és correcte dir-ne llibre, un conjunt de pàgines esgrogeïdes, que amb prou feina aguanten juntes, i el que per mi quasi té més valor, papers, paperets, receptes escrites a mà amb una cal·ligrafia impecable, retalls de revistes, recopilades per l’ àvia Carme durant part de la seva vida omplen moltes pàgines, donant un valor extra al que a simple vista pot semblar un llibre antic, passat de moda.

No he pogut ni saber de quin any és la publicació ja que amb el temps les tapes han desaparegut, però tot i els anys serà un llibre dels que sempre tornaré a obrir perquè està ple de receptes de sempre, que són les que més m’agraden.

Tot aquest bloc va dedicat a elles mare i àvia, que m’han ensenyat la passió per la cuina i per les coses ben fetes, fetes amb delicadesa per a les persones que ens envolten, a qui més estimem.

Suflé de xocolata

Abans de la recepta, crec que és important una recomanació literària. Ahir mateix buscava a la llibreria un bon llibre de cuina, m’encanten i no hem cansaria mai de comprarne. Però sovint compres llibres amb unes fotografies maquíssimes, i quan passes una estona fullejant veus que la meitat no són aprofitables i els ingredients semblen trets d’un altre país! (segurament ho siguin).

Ahir d’entre molts llibres el que va acabar a les meves mans va ser “Cuinar per ser feliç” de Carme Ruscalleda, edició de butxaca 9,90 €, cuina de casa, la de sempre. Si encara no el teniu us recomano que el busqueu i el compreu perquè és fantàstic, les receptes estan classificades per estacions, receptes de primavera, d’estiu, de tardor i d’hivern; per poder aprofitar els aliments de temporada al màxim.
A més hi ha receptes de plats principals, però també postres i el que més m’ha agradat és que inclou un apartat de “rebost” en cada estació amb receptes de confitures, conserves, masses…
En fi d’aquests llibre que segueixes obrint al cap dels anys.

Anem al tema, per estrenar el llibre com cal, he començat amb una mica de xocolata, un suflé que surt bonissim!
Per fer unes 7 o 8 cassoletes de suflé necessitem:

Ingredients:
– 6 clares
– 3 rovells
– 25 gr de sucre
– 15gr mantega
– 100gr xocolata de cobertura
– mantega i sucre per untar i ensucrar els motlles

Per començar cal que unteu els motlles amb mantega i els ensucreu per totes les parets, així ja els tindreu a punt.
Foneu al bany Maria la mantega i la xocolata fins que es fongui bé.

A part en un bol i amb la batedora de barilles muntar les clares, el rovell i el sucre de manera que quedi ben ferm.
Incorporar amb cura la mescla de xocolata i mantega al muntat d’ou i sucre en petites quantitats barrejant amb una espàtula amb compte.
Omplir els motlles 3/4 parts i podeu posar-los al forn a 200º durant uns 10 minuts. Com que s’ha de menjar al moment i tebi, podeu posar els motlles plens i a punt al congelador i quan tingueu els invitats a taula menjant el segón plat, o simplement us vingui de gust els treieu del congelador i al forn.
Bon profit!!