Pasta de full amb maduixes

Bé aquest és un postre o berenar que veureu a totes les pastisseries, amb un preu que personalment em sembla prou exagerat pel poc que costa de fer a casa, a més el podeu fer al vostre gust amb la fruita que més us agradi.

Jo en aquest cas ho he fet quasi tot amb maduixes, perquè encara que ja no n’és el temps n’he trobat dos capsetes a la fruiteria prou econòmiques, a més és com més m’agrada i tots els que ho han provat sempre diuen que el més bo és el trosset amb maduixa.

La pasta de full dona moltes possibilitats, podeu tallar-la en forma rodona i fer-los individuals, amb tota la massa rectangle i com un pastís gran, o a tires llargues que és com es sol vendre a les pastisseries i com ho he fet jo.

Ingredients: (per 4 persones)

• 1 làmina pasta de full congelada
• fruita variada
• una cullerada de melmelada de la que tingueu a casa

Per la crema catalana:

• 500 ml. de llet
• 5 rovells
• 4 cullerades de sucre
• 2 cullerades de farina de blat (Maizena)
• la ratlladura de la pell d’una llimona

Primer cal que fem la crema catalana, la podeu fer el dia abans, així la tindreu freda i espessa.

Poseu la meitat de la llet en un cassó i desfeu-hi el sucre i els rovells amb un batedor manual. Quan estigui integrat afegiu la farina de blat, la ratlladura de la pell de llimona i la resta de la llet, barrejeu bé i al foc. Cal que arrenqui al bull, quan això passi heu d’esperar alguns minuts per tal de que es cogui la farina i després no en notem el gust. Podeu reservar a la nevera, cal que cobriu amb paper film perquè no es faci una capa dura a sobre.

Primer de tot enceneu el forn a 180º C. Treieu la pasta de full una estona abans del congelador, jo he utilitzat una placa sola de les dues que solen portar les capses (en el meu cas marca La Cocinera) les obriu i talleu en la forma que us agradi, si encara està semi-congelada la manipulareu millor. Punxeu amb una forquilla la part central perquè no bufi tant.Poseu-la sobre paper sulfuritzar al forn a uns 180º C.

Prepareu la fruita pelant-la si cal i rentant-la, talleu-la a làmines i poseu-la sobre paper de cuina per si treu una mica d’aigua.

Quan vegeu que la pasta de full està daurada la podeu treure del forn.

Quan tingueu la pasta de full a temperatura ambient poseu-hi la crema per sobre i feu files amb la fruita. Com més vistosa sigui la fruita més maco us quedarà, us recomano: grills de taronja, maduixa, pinya, raïm de la classe que és més fosc i kiwi.

Finalment en un gotet poseu una cullerada de melmelada, una d’aigua i una culleradeta de sucre i remeneu. Pinteu la fruita amb la barreja i un pinzell. Així aconseguireu que la fruita tingui un aspecte brillant.

Us recomano que ho munteu a l’ultim moment, sinó la pasta de full s’estova una mica.

Amb els anys que fa que faig aquest postre MAI ningú m’ha dit que no li egradés, així que èxit assegurat!

Gelat de coco

 

Com que sembla que torna a fer caloreta de la bona, m’he tornat a decidir per fer gelat. La veritat és que tenia llet de coco i no la volia llençar pas, perquè a part de bona és cara! Qualsevol excusa és vàlida per fer gelat casolà.

Trobareu llet de coco en grans superfícies o comerços on venguin productes d’altres països. És curiós pensar que cuino amb una llet de coco que ha viatjat des de Vietnam!

Ingredients: (per 4 persones)

• 600 ml. de llet de coco
• 150 gr. de sucre
• una cullerada sopera de coco ratllat
• 1 beina de vainilla
• festucs per decorar

Aboqueu la llet de coco  i el sucre en un cassó, i porteu a ebullició. Deixeu bullir durant 2 minuts i retireu del foc.

A continuació, afegiu la vainilla junt amb el coco ratllat i barrejeu bé.

Prepareu un bany Maria fred ( jo he posat en un bol aigua amb gel) i poseu-hi el cassó amb la barreja. No deixeu de remenar fins que aconseguiu refredar-la. Per acabar  passeu la mescla a un bol i deixeu al congelador almenys durant  4 hores.

 

Quan aquest temps hagi passat treieu del congelador i barrejeu bé amb un batedor manual per tal de trencar el procés de cristal·lització, ja que no volem un polo de gel sinó un gelat cremós amb el que poguem fer una bola. Realitzeu la mateixa operació tres vegades més cada mitja hora.

Alhora de servir hi podeu posar uns festucs per sobre, contrastaran en color i gust.

Espero que el feu a casa vostra, espectacular l’intens sabor a coco, molt estiuenc!

Tomàquet farcit d’amanida

Avui recepta per a tots aquells i aquelles esportistes, que sovint hem diuen que les receptes que penjo no són adequades per als que fan dieta, per als esportistes o fins i tot el triatletes! Ho sento però les receptes més maques de fer són les dolcetes!

Tampoc es pot dir que sigui una gran recepta sinó que com d’altres que he posat, és la idea, podeu fer-les amb el que tingueu a casa, les podeu adaptar.

He usat tomàquet de la classe Montserrat, és una varietat que té forma de carbassa amb un sabor molt dolç. És un tomàquet idoni per amanides o per menjar farcit, ja que és buit per dintre.

Us proposo uns tomàquets farcits, jo he fet una amanida d’arròs ben bàsica per posar a dintre, vaig usar el que tenia a la nevera en aquell moment, que la gana apretava,  però podeu usar l’amanida que més us agradi, el tomàquet dona molt de joc. Si teniu invitats sempre quedarà millor un tomàquet farcit de l’amanida per cadascú, que no un bol d’amanida perquè tots anem picant.

Ingredients: (per a 2 persones)

• 2 gotets de la mida de cafè d’arròs llarg
• 2 tomàquets de la classe Montserrat
• 3 talls de pernil dolç
• 3 talls de pernil salat
• un grapat d’olives verdes
• una llauna de tonyina
• un ou dur
• un tomàquet, dels que useu normalment per l’amanida

Cal que trobeu uns tomàquets ben grossos, que siguin madurs, molt vermells, però que estiguin durs, si no quan els hi feu el forat no tindran prou cos.

Per començar poseu en un cassó l’arròs a bullir amb aigua lleugerament salada.

Prepareu una olla al foc amb aigua bullint, i quan la vegeu a punt hi poseu els tomàquets, només s’han d’escaldar, per tant amb un parell de minuts n’hi ha prou, deixeu que refredin una mica i ara els podreu pelar sense cap dificultat i sense trencar-los. Amb cura i amb la punta d’un ganivet feu un orifici al centre de la part superior, i amb els dits, vigilant de no trencar-lo buideu de llavors, veureu que és buit per dintre.

Seguidament saleu per dintre i per fora i els poseu en un plat, amb paper de cuina, de cara avall perquè treguin tota l’aigua. Reserveu a la nevera.

Ara podeu fer l’amanida, coleu i refresqueu l’arròs per trencar-li la cocció. En un bol poseu tots els ingredients que us vinguin de gust per a l’amanida tallats petits junt amb l’arrós i amaniu. A mi m’agrada en aquest cas usar un vinagre de vi blanc, ja que els foscos ennegreixen molt l’arròs, oli i mitja culleradeta de mostassa en gra.

Treieu els tomàquets i ja els podeu farcir, cal que aneu amb molta cura per no trencar-los, amb una cullereta de cafè aneu posant l’amanida dintre el tomàquet.

Regueu amb un raig d’oli d’oliva i ja està llest per servir. Bon profit!

 

 

Magdalenes d’ametlla

Tenia ganes de fer magdalenes però amb un toc diferent. Al gran “Sabores”, llibre regal de la meva àvia del cual ja us he paprlat, hi havia un bescuit d’ametlla i he pensat que seria perfecte amb unes petites modificacions per unes magdalenes, casaran de luxe amb el cafè amb llet matiner!

Ingredients: (per unes 10 magdalenes)

• 3 ous
• 200 gr. de sucre
• 100 gr. de farina
• 75 gr. de mantega
• 50 gr. de farina d’ametlla
• 50 gr. d’ametlla en granets

Preparem els motlles per les magdalenes sobre la safata del forn i l’encenem a 185ºC.

Batem la mantega a temperatura ambient amb el sucre fins a tenir una massa fina. Afegim els ous un a un assegurant que s’ha integrat bé abans de posar el següent.

Seguidament afegim l’ametlla en pols i els granets d’ametlla. Finalment hi posem la farina tamisada.

Podem posar al forn les nostres magdalenes d’ametlla, omplint 3/4 parts del motlle, ja que augmentarà de volum. Si voleu quan comenci a agafar color podeu obrir el forn molt ràpidament i tirar per sobre les magdalenes ametlla laminada o a granets.

Jo he fet magdalenes normals i unes quantes de petitones, es menjen en una sola mossegada!

Volia decorar-ne algunes de petites, així que he pensat amb el coco, que m’agrada molt i combina bé amb l’ametlla. Per tant les he convertit en Cupcakes d’ametlles amb coco!!

Ingredients: (per a les 10 magdalenes)

• 200 gr. de formatge Mascarpone
• 50 gr de mantega a temperatura ambient
• 50 gr. de coco ratllat
• cacau en pols per decorar

Barrejeu tots els ingredients, i ja ho tindreu llest. Poseu la barreja per damunt les magdalenes quan ja siguin fredes i empolvoreu amb cacau per sobre just abans de servir. No us recomano que poseu la cobertura en una mànega ja que el coco fa un tap i no deix que surti bé la barreja.

Espero que us agradi i que ho proveu.

Herència de les mares

Tradició: Dit de tot allò, maneres de fer, costums, creences…que passa de pares a fills.

Avui us vull parlar d’un llibre. Un llibre que vec a la cuina de la meva mare des que tinc ús de raó.

Braços de gitano, lioneses, cassoletes de peix, conills al forn, olors envaïen casa meva, i sempre amb un objecte comú, un llibre, el “Sabores“, ple de consells i receptes clàssiques de les que es menjen diariament a la majoria de llars, les que cuinaven i cuinen les àvies. No cal ni dir, que dirigit a les dones, sempre parlant en femaní, per a les que es cuidaven i alimentaven de les famílies.

I és que la meva mare va rebre un “Sabores”, com sempre n’hem dit, de la seva mare, ella també en tenia un que li havia donat la besàvia.

La meva mare segueix usant el seu, però la meva àvia no cuina gaire ja, així que hem va regalar el seu, jo el cuiadré com la joia única que és.

Ja no sé si és correcte dir-ne llibre, un conjunt de pàgines esgrogeïdes, que amb prou feina aguanten juntes, i el que per mi quasi té més valor, papers, paperets, receptes escrites a mà amb una cal·ligrafia impecable, retalls de revistes, recopilades per l’ àvia Carme durant part de la seva vida omplen moltes pàgines, donant un valor extra al que a simple vista pot semblar un llibre antic, passat de moda.

No he pogut ni saber de quin any és la publicació ja que amb el temps les tapes han desaparegut, però tot i els anys serà un llibre dels que sempre tornaré a obrir perquè està ple de receptes de sempre, que són les que més m’agraden.

Tot aquest bloc va dedicat a elles mare i àvia, que m’han ensenyat la passió per la cuina i per les coses ben fetes, fetes amb delicadesa per a les persones que ens envolten, a qui més estimem.

Gelat de torró

Sembla ser que amb l’arribada del pont del 15 d’agost ha tornat l’estiu, ja era hora, quin juliol més atípic!

Aixi que he pensat, quina millor forma de passar el dia que fent gelat?! Sempre he volgut fer gelat a casa, però sense l’aparell corresponent has d’estar pendent de remenar el gelat cada 30 min per trencar els cristalls de gel. Tot i això, al llibre de la Carme Ruscalleda del qual ja us vaig parlar “Cuinar per ser feliç”, he trobat una recepta de gelat diferent. Gelat de bescuit glacé amb torró de xixona, aguanta molt bé la congelació i es manté cremós i sense cristalls

Ingredients:

• 100 gr. de sucre
• 100 ml d’aigua
• 3 gotes de llimona
• Mitja branqueta de vainilla
• 5 rovells
• 250 gr. de nata líquida de 35% matèria grassa
• 300 gr. de torró de xixona

Posar dins un cassó al foc el sucre, l’aigua, les gotes de llimona i la branqueta de vainilla oberta i raspada per poder treure’n tot el gust. Ha de coure a foc fluix uns 17 minuts.

Muntar amb la batedora de varilles elèctrica els rovells d’ou, que han de quedar molt muntats. Seguidament amb la batedora, a marxa lenta, anirem afegint el xarop bullent als rovells, amb un raig molt fi.

S’ha de continuar batent una bona estona, uns 10 minuts, de manera que la calentor del xarop courà al punt els rovells. Ens pot ajudar abrigar el bol amb una tovallola ben mullada en aigua molt calenta.

Continuarem muntant durant 10 minuts fins a refredar.

A part, muntarem la nata que hem de tenir ben freda. Amb molt de compte i dolçament, barrejar amb una espàtula la nata muntada amb els rovells.

Finalment cal esmicolar el torró amb les mans i incorporar-lo amb moviments suaus amb l’ajuda d’una espàtula. Podeu ja abocar en motlles individuals per servir-los desmotllats o en un de gran per servir-lo a talls. Guardar al congelador.

Quan vingueu acalorats de la platja serà el millor moment per provar-lo!!

Cupcake de xocolata amb Nutella

Sembla ser que fa uns quants segles, abans de que hi hagués aquesta gran varietat de motlles que tenim avui dia, per pastissos, galetes, bombons, muffins, bescuits… s’usaven tasses per coure aquests petits pastissets. Com el seu nom indica cup, tassa, i cake , pastís.

Un cupcake, originari d’Estats Units, és una magdalena, o petit pastís individual. Es cuina en un motlle semblant al de les magdalenes o muffins. S’hi solen afegir decoracions a sobre, cremes, nata, merenga, sucre glaçat, xocolata…

Degut a la seva mida reduïda couen en menys temps que un pastís de mida familiar, i es poden servir com un postre que es menja en poc més d’una mossegada. Difícil resistir-se!!

He entat investigant i m’ha costat força trobar una recepta que fos senzilla i amb ingredients que tots tinguem a casa. Finalment m’he decidit per una magdalena de xocolata que he trobat al bloc “Las recetitas de Mirasens”, és un bloc molt maco amb unes fotos precioses.

La cobertura de nutela la tenia apuntada en una llibreta, la vaig trobar fa uns dies per Internet i hem va semblar que havia de ser molt bona, he pensat que encaixaria perfectament amb el meu primer cupcake!!

Ingredients (per a 6 cupcakes):

Per la magdalena:

– 1 ou

– 70 gr de sucre

– 60 gr. de farina

– 60 gr. de mantega textura pomada

– 1 cullerada de cacau pur

– 1 culleradeta de llevadura en pols (Royal)

– 1/2 culleradeta d’extracte de vainilla

– 40 ml. de llet

Per la cobertura:

– 100 gr. de nata per muntar

– 125 gr de formatge Mascarpone

– 1 cullerada i mitja de Nutella.

Primer prepararem la cobertura per tal de tenir-la a la nevera freda i amb prou consistència per a poder decorar els cupecakes.

Cal que barrejem el mascarpone i la Nutella. A part muntarem la nata però que no arribi a estar ferma, semi-muntada, i després la mesclarem amb la barreja anterior. Omplim la mànega i la reservem a la nevera.

Barrejem la llet amb la vainilla i reservem. Tamisem la farina, la llevadura i el cacau i apartem.

Brrejem la sucre amb l’ou fins que estigui ben integrat.

Hi afegim la meitat de la barreja de farina llevadura i cacau i tornem a barrejar.

Posem la llet i mesclem, finalment hi posem la resta de farina llevadura i cacau i barrejem fins que sigui una mescla homogènia.

Omplim els motlles 3/4 parts i al forn, uns 20 minuts a 160º. Us recomano que poseu dos motlles de paper, ja que el primer se us tacarà una mica i no queda tant bonic.

Espereu que estiguin fredes i ja podeu decorar els cupecakes amb la cobertura que hem deixat a la nevera. Espero que us agradin!

Quina satisfacció quan fas les coses tú mateix i queden bé.

Com diu la meva mare, per estar ben servit fes-te tu mateix el llit!!

Culleradeta: cullera de cafè

Cullerada: cullera de sopa

Galetes de mantega

Quan acabem un bon dinar , i estem en la part de la tertúlia amb els cafès, sempre ve de gust un dolç que ens deixi un bon sabor final. Aquesta recepta crec que pot ser un detall per acabar un bon àpat.

A mi, personalment m’encanten aquest tipus de galetes de mantega, em recorden a la infantesa, quan les compràvem a Andorra en capses metàl·liques de color blau.

Ingredients:

– 250 gr. de farina

– 185 gr. de mantega

– 100 gr de sucre

– 2 ous

– mitja culleradeta de canyella

– la ratlladura de la pell d’una taronja

Batre la mantega (cal que la tinguem a temperatura ambient) amb el sucre. A continuació afegir els ous, la farina tamisada i mitja culleradeta (de cafè) de canyella.

Barrejar amb força fins tenir una crema fina. Afegir la ratlladura de la taronja i tornar a barrejar bé.

Posar la crema resultant en una màniga pastissera. Formeu les pastes al vostre gust sobre la safata del forn amb paper sulfuritzat. Deixar refredar una hora a la nevera.

Cuinar les galetes a 200º fins que es vegin lleugerament daurades.

Si les voleu cobrir de xocolata cal fondre xocolata de cobertura al bany Maria i banyar les galetes fins aproximadament la meitat, les deixeu refredar fins que la xocolata estigui dura.

Lasanya enrotllada d’espinacs i bolets

Com que l’altre dia vaig fer pasta fresca i en vaig dinar jo sola, doncs tenia pasta com per invitar a tots els veïns, així que l’hi havia de donar alguna sortida! 

M’ha vingut al cap una lasanya reinventada. Potser li podríem dir lasanya-caneló. Cal dir que per fer-ho necessitem pasta fresca feta a casa, n’hem de fer una tira com de l’amplada d’un caneló d’uns 35 cm. de llarg.  Us posaré les mides per dues persones.

Ingredients:

– 200 gr. d’espinacs congelats

– 150 gr. de xampinyons

– un grapat de pinyons

– una ceba

– salsa de tomàquet

– pasta fresca

Com ja he dit cal que estirem la pasta el més fina que ens sigui possible, de l’amplada d’un caneló, i d’uns 35 cm. de llarg, d’aquesta ens sortiran 2 rotllets.

Cal que posem a la paella la ceba ben picada i deixem que es posi transparent, llavors afegirem els xampinyons fins que hagin tret l’aigua, finalment hi posarem els espinacs i els pinyons. Els deixem coure almenys 12 minuts ja que contenen molta aigua. Provem i rectifiquem de sal.

Quan tenim el farcit fet posem les tires de pasta fresca en una olla gran perquè la pasta tingui espai i no es doblegui. Quan estigui llesta ( uns 4 minuts) l’hem d’estirar sobre un drap net. Esperarem a que tant el farcit com la pasta estiguin freds o tebis, així ens serà molt més fàcil alhora de muntar el plat.

Podem ja posar el farcit sobre la pasta i amb molta cura anar enrotllant, ens quedarà com un caneló més gruixut, tallem per la meitat i ja tenim dos rotllets farcits, els posem de peu un en cada plat i podem acompanyar amb salsa de tomàquet i uns pinyons. Si no teniu temps de fer vosaltres la salsa de tomàquet cal que useu una salsa de confiança i de qualitat, ja que ens podria espatllar el plat.

Flam de coco

Preparem avui un flam molt ràpid però boníssim, ja veureu que fàcil, si el feu tothom us en demanarà la recepta.

Amb aquestes mides us sortiran uns 10 flams.

Ingredients:

– 4 ous

– 1/2 L de llet

– 100 gr. de coco

– ratlladura de la pell d’una llimona

– 100 gr. de sucre

Cal que primer de tot en un gotet posem el coco amb una mica de llet perquè s’hidrati, el podeu deixar així 20 o 30 minuts. D’aquesta manera farem que el coco no floti dintre els flams i ens quedi a dalt. Ja podem encendre el forn  a 200º.

Batem els ous amb el sucre  i la llimona, com si fos una truita, afegim  la llet i finalment el coco. Omplim les flameres i cap al forn. Podem retrobar aquella platera que utilitzem pels canelons de Nadal, l’omplim d’aigua i hi posem les flameres dintre.

Els tindrem al bany Maria uns 20 minuts, punxeu-los amb un escuradents, si surt net ja estan a punt.

Podeu posar-hi el caramel típic dels flams, a mi hem sembla molt empalagós i dolç i m’agraden més blanquets, aquesta vegada els he decorat amb caramel però desfet en un cassó.