Herència de les mares

Tradició: Dit de tot allò, maneres de fer, costums, creences…que passa de pares a fills.

Avui us vull parlar d’un llibre. Un llibre que vec a la cuina de la meva mare des que tinc ús de raó.

Braços de gitano, lioneses, cassoletes de peix, conills al forn, olors envaïen casa meva, i sempre amb un objecte comú, un llibre, el “Sabores“, ple de consells i receptes clàssiques de les que es menjen diariament a la majoria de llars, les que cuinaven i cuinen les àvies. No cal ni dir, que dirigit a les dones, sempre parlant en femaní, per a les que es cuidaven i alimentaven de les famílies.

I és que la meva mare va rebre un “Sabores”, com sempre n’hem dit, de la seva mare, ella també en tenia un que li havia donat la besàvia.

La meva mare segueix usant el seu, però la meva àvia no cuina gaire ja, així que hem va regalar el seu, jo el cuiadré com la joia única que és.

Ja no sé si és correcte dir-ne llibre, un conjunt de pàgines esgrogeïdes, que amb prou feina aguanten juntes, i el que per mi quasi té més valor, papers, paperets, receptes escrites a mà amb una cal·ligrafia impecable, retalls de revistes, recopilades per l’ àvia Carme durant part de la seva vida omplen moltes pàgines, donant un valor extra al que a simple vista pot semblar un llibre antic, passat de moda.

No he pogut ni saber de quin any és la publicació ja que amb el temps les tapes han desaparegut, però tot i els anys serà un llibre dels que sempre tornaré a obrir perquè està ple de receptes de sempre, que són les que més m’agraden.

Tot aquest bloc va dedicat a elles mare i àvia, que m’han ensenyat la passió per la cuina i per les coses ben fetes, fetes amb delicadesa per a les persones que ens envolten, a qui més estimem.

Anuncis

3 responses to “Herència de les mares

  • gina

    que bonic, segur que estaran molt contentes 😉

  • rosa

    ai núria, casi que em cauen les llàgrimes! creure en les tradicions, en les bones maneres de fer les coses, en aquell poc a poc i bona lletra i sobretot, tota la saviduria humilment callada pro d’alguna manera transmesa, és el millor que ens poden deixar les àvies (per mi la iaia). M’encanta aquest raconet dedicat a les àvies i les mares!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s