Macarons

Els macarons consisteixen en dos galetes d’ametlla, unides per un ganache (xocolata i nata) d’algún sabor.

L’origen d’aquest dolç tal com el coneixem avui en dia es remunta al segle XVIII. En principi només era d’una cara. Uns creuen que es van crear en un convent l’any 791, d’altres que el seu origen és italià.

Avui en dia hi ha macarons de moltíssims sabors: des de cafè, xocolata, caramel, menta, anís… no acabaríem mai de nombrar-los tots.

Si us he de ser sincera del tot he estat dues vegades a París però mai els havia provat. Els he vist repetidament en blocs i el seu aspecte ja em semblava fantàstic, tothom parla meravelles d’aquest petit plaer, no m’hi podia resistir.

A més totes les pàgines que en parlaven no paraven de repetir que era molt complicat de fer, i que era difícil que sortís bé a la primera, així que més motiu encara per fer-los, m’agraden els reptes.

Això si, un dia abans de posar-me a la cuina vaig anar a una botiga especialitzada per comprar (per fi) un termòmetre de reposteria i uns colorants en gel, tot i que he llegit que els que són en pols també van molt bé. La dependenta em va recomanar els de gel per fer els macarons.

Després de passar molt temps de bloc en bloc llegint possibles receptes, totes semblants però amb algunes diferències, em vaig decantar per l’entrada del bloc “Cuina per a llaminers“. He fet altres receptes i sempre m’han sortit genials.

Ingredients : (per a uns 25 macarons)

• 125 g. d’ametlla en pols
• 125 g. de sucre glaç
• 125 g. de sucre
• 30 g. d’aigua
• 90 g. de clares
• Colorant en gel o en pols

Primer de tot cal dir que totes les receptes parlen de clares envellides. Això consisteix en deixar uns dies les clares en un recipient. Jo simplement les vaig tenir 24 hores separades ja dels rovells, fora de la nevera.

D’altra banda cal que abans de començar, o el dia anterior si teniu temps, feu les cercles d’uns 2,5 cm de diàmetre en paper de forn per a dues safates. Alhora de posar-hi la massa podeu posar el paper amb els cercles cara avall, ja que transapenta i es veuren prou bé.

Tamiseu la farina d’ametlla i el sucre glaç i reserveu.

En un cassó poseu l’aigua i el sucre i deixeu escalfar. Quan arribi a 114ºC podeu començar a muntar les clares. Quan l’aigua amb sucre arribi a 120ºC  ja estarà llest (si no teniu termòmetre sabreu que esta a punt perquè canvia de color, passa de ser transparent a començar a posar-se daurat) i ho podreu abocar en forma de fil i molt poc a poc a les clares. Continueu batent fins que estigui tebi. Us quedarà una merenga muntada i lluenta.

Afegiu la barreja d’ametlla i sucre en forma de pluja sobre la merenga  i barregeu amb una espàtula enèrgicament i cada vegada més suau.

Si voleu fer-los de colors ara és el moment, podeu separar la massa en recipients diferents, un per cada color que volgueu fer i posar-hi el colorant. Molt poca quantitat.

Ja podeu posar la massa a la mànega, i amb aquesta en vertical, ben a prop de la safata i al centre del cercle, deixeu anar la massa fins a omplir la circumferència. Us sortiran unes dues safates.

Quan tingueu la massa omplint tots els cercles podeu fer un cop a la safata i aixi sortirà alguna bombolla d’aire. Deixeu-ho reposar una hora, això farà que creïn aquesta crosta tant característica. Durant aquest temps podeu seure una estona al sofà, que de ben segur que l’esquena us ho agrairà.

Amb el forn preescalfat a 150ºC ja podeu posar els macarons a dins, uns 9 minuts. Jo us recomano que no poseu les dues safates a la vegada, si no que les poseu una després de l’altra. Espereu a que els refredin i els treureu del paper de forn sense problemes.

Tingueu-los a la nevera un dia sencer i ja els tindreu llestos. Veureu que tenen una semblança de sabor amb els panellets. Els podeu farcir amb el que més us agradi, jo vaig triar xocolata blanca amb vainilla, crema de gerds, coco i llimona. Un altre dia en posaré la recepta, bonissimes fins i tot per menjar soles!

De veritat espero que ho proveu per que no és tant complicat i surten molt bons, si els voleu regalar, com he fet jo, agradaran segur!

Consell: No en feu molts d’una sola vegada ja que la massa es va assecant i el resultat empitjora. Jo vaig fer el doble d’aquestes mides i si, em van sortir poc més de 50 galetes, però la massa es va assecant amb el temps que es tarda a fer tots els cercles, i el resultat (els macarons blancs en el meu cas) no és tant bo.