Torre d’albergínia, tomàquets i mozzarella

Aquest entrant, el vaig veure en una revista, si no m’equivoco un Lecturas de cuina. El tenia pendent des de feia bastants dies, i avui que he vist la nevera plena de verdures he pensat que era el dia ideal.

Ingredients: (per dues torres)

• 1 albergínia gran
• 2 boles de mozzarella de búfala
• 3 tomàquets madurs
• 4 cullerades d’oli d’oliva
• una culleradeta d’orenga
• sal i pebre

Renteu les albergínies i assequeu-les bé, talleu-les en rodanxes de 0,5 cm. i poseu-les en una safata de forn amb unes gotes d’oli i una mica de sal. Cuineu-les a 180ºC durant uns 15 minuts. Mentrestant podeu fer unes rodanxes amb el tomàquet del mateix gruix i poseu-les en una paella amb unes gotetes d’oli i una mica de sal. Només cal que els hi tingueu un parell de minuts, no cal ni que les gireu, volem que estovin una mica.

Ara podeu treure la mozzarella del seu embolcall i tallar unes rodanxes de formatge, poseu-les sobre paper de cuina perquè deixin anar l’aigua que tinguin.

Per preparar el plat intercaleu rodanxes d’albergínia amb el tomàquet i el formatge i feu pisos. Finalment poseu en un petit bol l’oli, un polsim de sal, un de pebre, una culleradeta d’orenga i remeneu bé. Ho podeu tenir preparat del dia anterior. Tireu per sobre de la torre.

És molt bó si us ho menjeu tebi, però si abans de servir ho calenteu dos minutets ja serà insuperable.

Macarons

Els macarons consisteixen en dos galetes d’ametlla, unides per un ganache (xocolata i nata) d’algún sabor.

L’origen d’aquest dolç tal com el coneixem avui en dia es remunta al segle XVIII. En principi només era d’una cara. Uns creuen que es van crear en un convent l’any 791, d’altres que el seu origen és italià.

Avui en dia hi ha macarons de moltíssims sabors: des de cafè, xocolata, caramel, menta, anís… no acabaríem mai de nombrar-los tots.

Si us he de ser sincera del tot he estat dues vegades a París però mai els havia provat. Els he vist repetidament en blocs i el seu aspecte ja em semblava fantàstic, tothom parla meravelles d’aquest petit plaer, no m’hi podia resistir.

A més totes les pàgines que en parlaven no paraven de repetir que era molt complicat de fer, i que era difícil que sortís bé a la primera, així que més motiu encara per fer-los, m’agraden els reptes.

Això si, un dia abans de posar-me a la cuina vaig anar a una botiga especialitzada per comprar (per fi) un termòmetre de reposteria i uns colorants en gel, tot i que he llegit que els que són en pols també van molt bé. La dependenta em va recomanar els de gel per fer els macarons.

Després de passar molt temps de bloc en bloc llegint possibles receptes, totes semblants però amb algunes diferències, em vaig decantar per l’entrada del bloc “Cuina per a llaminers“. He fet altres receptes i sempre m’han sortit genials.

Ingredients : (per a uns 25 macarons)

• 125 g. d’ametlla en pols
• 125 g. de sucre glaç
• 125 g. de sucre
• 30 g. d’aigua
• 90 g. de clares
• Colorant en gel o en pols

Primer de tot cal dir que totes les receptes parlen de clares envellides. Això consisteix en deixar uns dies les clares en un recipient. Jo simplement les vaig tenir 24 hores separades ja dels rovells, fora de la nevera.

D’altra banda cal que abans de començar, o el dia anterior si teniu temps, feu les cercles d’uns 2,5 cm de diàmetre en paper de forn per a dues safates. Alhora de posar-hi la massa podeu posar el paper amb els cercles cara avall, ja que transapenta i es veuren prou bé.

Tamiseu la farina d’ametlla i el sucre glaç i reserveu.

En un cassó poseu l’aigua i el sucre i deixeu escalfar. Quan arribi a 114ºC podeu començar a muntar les clares. Quan l’aigua amb sucre arribi a 120ºC  ja estarà llest (si no teniu termòmetre sabreu que esta a punt perquè canvia de color, passa de ser transparent a començar a posar-se daurat) i ho podreu abocar en forma de fil i molt poc a poc a les clares. Continueu batent fins que estigui tebi. Us quedarà una merenga muntada i lluenta.

Afegiu la barreja d’ametlla i sucre en forma de pluja sobre la merenga  i barregeu amb una espàtula enèrgicament i cada vegada més suau.

Si voleu fer-los de colors ara és el moment, podeu separar la massa en recipients diferents, un per cada color que volgueu fer i posar-hi el colorant. Molt poca quantitat.

Ja podeu posar la massa a la mànega, i amb aquesta en vertical, ben a prop de la safata i al centre del cercle, deixeu anar la massa fins a omplir la circumferència. Us sortiran unes dues safates.

Quan tingueu la massa omplint tots els cercles podeu fer un cop a la safata i aixi sortirà alguna bombolla d’aire. Deixeu-ho reposar una hora, això farà que creïn aquesta crosta tant característica. Durant aquest temps podeu seure una estona al sofà, que de ben segur que l’esquena us ho agrairà.

Amb el forn preescalfat a 150ºC ja podeu posar els macarons a dins, uns 9 minuts. Jo us recomano que no poseu les dues safates a la vegada, si no que les poseu una després de l’altra. Espereu a que els refredin i els treureu del paper de forn sense problemes.

Tingueu-los a la nevera un dia sencer i ja els tindreu llestos. Veureu que tenen una semblança de sabor amb els panellets. Els podeu farcir amb el que més us agradi, jo vaig triar xocolata blanca amb vainilla, crema de gerds, coco i llimona. Un altre dia en posaré la recepta, bonissimes fins i tot per menjar soles!

De veritat espero que ho proveu per que no és tant complicat i surten molt bons, si els voleu regalar, com he fet jo, agradaran segur!

Consell: No en feu molts d’una sola vegada ja que la massa es va assecant i el resultat empitjora. Jo vaig fer el doble d’aquestes mides i si, em van sortir poc més de 50 galetes, però la massa es va assecant amb el temps que es tarda a fer tots els cercles, i el resultat (els macarons blancs en el meu cas) no és tant bo.

Plum cake de pastanaga i nous

Un Plum cake és un pastís amb fruita fresca, o fruita confitada i sovint també fruits secs. És una mica més espès que les nostres magdalenes, però molt bo per acompanyar  un te.

Vaig trobar aquesta recepta en una revista i no m’he pogut resistir en provar-la, perquè feia temps que tenia la curiositat de fer alguna recepta de postre amb pastanaga.

Ingredients (motlle d’un 25/30 cm de llarg)

• 200 gr. de pastanaga ratllada
• 220 gr. de farina
• 1/2 sobre de llevadura en pols
• 150 gr. de sucre
• 150 gr. de nous pelades
• 2 ous
• 100 ml. d’oli d’oliva suau

Pela, renta i ratlla les pastanagues. Tamisa la farina amb la llevadura. Trenca els ous en un bol, i afegeix el sucre. Bat amb les barilles elèctriques fins que doblin el seu volum. Trenca una mica les anous i encèm el forn a 180º.

Incorpora 100 ml. d’oli a la barreja dels ous i remena amb barilles manuals fins que quedi integrat del tot. Posa-hi la farina  i segueux batent fins tenir una mescla homogènia. Ara és el moment de posar-hi la pastanaga ratllada.

Engrassa el motlle amb una mica de mantega i empovora’l amb farina, bolca’l perquè caigui la que sobra i ja hi pots posar la massa. Forneja uns 45 min i comprova el punt de cocció punxant amb una agulla, si surt neta ja està llest.

Us animo a que el proveu, la pastanaga us sorprendrà, dona una dolçor molt diferent, i combina molt bé amb les nous.

Rogers amb porro i olives negres

El Roger o Moll de roca és un peix de sabor suau i pell rogenca, de carn compacta i sabrosa. Es consumeix fregit, a la brasa o al forn.

Avui us proposo una recepta del llibre de la Carme Ruscalleda “100 plaers per compartir“, que us recomano a tots. Hi trobareu receptes molt originals, d’alta cuina, però que podreu fer a casa vostra amb força facilitat, les fotografies precioses que té us ajudaran a fer-vos una idea de la presentació del plat.

Ingredients (per a dos persones):

• 4 Rogers
• 2 porros tendres
• 2 carbassons
• 100 gr. d’olives negres
• 50 ml. d’oli d’oliva

Cal que demaneu a la peixateria que us treguin les espines procurant que quedin el més sencers possible i mantenint la cua intacta. Quan sigueu a la cuina i els tingueu a les mans veureu que hi ha una fila d’espines al centre de cada llom que podreu treure amb facilitat amb les mans.

Per al farcit salteu a la paella el carbassó picat ben petit amb una mica d’oli d’oliva, quan porti 5 minuts al foc hi podeu afegir el porro tallat també fi, salpebreu i deixeu coure a foc suau almenys durant mitja hora. Quan vegeu que queda tou i cuit però sense agafar color estarà llest.

A continuació i amb paciència treieu el pinyol a les olives i reserveu-ne 6 per al farcit. Les altres les podeu triturar amb 50 ml. d’oli d’oliva fins que quedi un puré fi.

Saleu el peix per la part de dintre la carn i repartiu-hi el farcit, poseu les olives per sobre, podeu tancar com si fos un llibret.

Poseu els peixos en una safata de forn amb un raig d’oli a sobre i poseu al forn a 200ºC durant 4 minuts.

 

Finalment escampeu l’olivada amb un pinzell sobre el plat i a sobre poseu-hi el peix recent sortit del forn.  Bon profit!

 

Llom amb carbassó gratinat i rossinyols

Avui he anat a comprar fruita i verdura, i quina ha sigut la meva sorpresa quan he trobat els primers bolets de la temporada. Sembla que haurem d’acceptar que s’acaba l’estiu i dona pas a la tardor.

 

 

El que he trobat eren Rossinyols, un bolet groc daurat, que fa forma d’embut, molt preuat gastronòmicament parlant. La capseta no era molt econòmica ho he de reconèixer, però quan hi he posat el nas a dintre, la cosa només podia acabar d’una manera. Dintre el meu cistell! I és que desprenien una olor de bosc humit, que gairebé t’hi transportava!

Com que tenia un bon tros de llom per fer sencer al forn vaig pensar que serien un bon acompanyament, junt amb unes cebes d’aquetes petitones, que són molt dolces.

Ingredients (per 4 persones):

• 500 gr de llom
• 10 cebes mini
• 1 carbassó gran
• 25 gr de formatge ratllat per gratinar
• 2 grans d’all
• 1 tasseta de vi blanc

Peleu primer les cebes i els alls. Renteu el carbassó i assequeu-lo, cal que el talleu a rodanxes molt fines amb un ganivet esmolat o mandolina. Enceneu el forn a 150 ºC.

Salpebreu bé la carn per tots els costats i daureu durant uns minuts en una paella antiadherent amb unes gotes d’oli d’oliva. Quan estigui torrada per fora afegiu la ceba tallada en dos meitats i dos cullerades més d’oli. Abaixeu el foc i ofegueu la ceba uns 8 minuts més. A continuació incorporeu l’all  picat i removeu 2 minuts.

Disposeu la carn en una safata de forn  i fornegeu uns 30 minuts a 150ºC.L’heu d’anar girant. Quan tingueu la ceba transparent i blanquinosa, afegiu-hi els rossinyols a trossos i deixeu que treguin l’aigua, poseu-hi el gotet de vi blanc i quan hagi evaporat l’alcohol abaixeu el foc i deixeu ben bé 20 minuts més.

Treieu la safata del forn i afegiu tots els sucs que ha tret la carn a la salsa dels bolets, dos voltetes i ja podreu apagar el foc.

Cobriu la superfície de la carn amb el carbassó i un fil d’oli d’oliva. Gratineu al forn 5 minuts. Afegiu el formatge ratllat i gratineu 5 minuts més.

Talleu la carn ben fina per servir i acompanyar amb els bolets.

El plat millorarà si disposeu d’una carn de més qualitat, llom de bou o filet. Jo us ensenyo la versió “crisis”, la de menjar diàriament, però ho podeu adaptar amb el tipus de carn que preferiu.